El barri de la Gerreria tradicionalment era un espai dedicat a la concentració de forns i tallers que treballaven i coïen el fang per a les diverses comeses que la comunitat urbana necessitava.
La decadència i el declivi d’aquest barri es produeixen a causa del gran creixement urbà i el canvi dels processos productius per les formes industrialitzades.
Com a conseqüència de l’interès polític de prioritzar el programa de rehabilitació dels barris degradats es redacta el PEPRI de la Gerreria.
El seu desenvolupament va tenir el suport de les ajudes econòmiques que es concedien mitjançant la Iniciativa Urban II de la Comunitat Europea (1997-1999), que va permetre presentar un programa que va ser seleccionat per la Comissió del Ministeri d’Economia i Hisenda com un dels millors projectes espanyols presentats, l’anomenat Pla Urban El Temple, que va afectar l’espai urbà format pels barris de la Gerreria i la Calatrava, amb el Temple com a nexe d’unió.
L’Ajuntament de Palma, conscient de la transcendència de l’ajuda concedida, va crear un organisme específic per a dur-lo a la pràctica: el Consorci Mirall Palma Centre –ara Consorci per a la Rehabilitació Integral de Barris– que en col·laboració amb la resta d’organismes municipals (Patronat de l’Habitatge, Gerència d’Urbanisme i Serveis Socials) dóna resposta a objectius que van molt més enllà del PEPRI i que constitueixen el Pla operatiu global per al barri de la Calatrava i la Gerreria.
El barri de Sa Gerreria consistia a ser un espai dedicat a la concentració de forns i tallers que treballaven i coïen el fang per a les diverses comeses que la comunitat urbana precisava.
La decadència i declivi d’aquest barri és a causa del gran creixement urbà i al canvi dels processos productius cap a les formes industrialitzades.
En Sa Gerreria es va redactar un Pla que trencava amb la línia seguida fins al moment per l’Ajuntament, s’establia una transformació total del barri amb grans equipaments, espais lliures, però les entitats ciutadanes s’oposen.
Es redacta un nou Pla que finalitza en un període de dos anys on únicament manté de l’anterior l’establiment de l’Equipament dels Jutjats, compromís adquirit amb el Ministeri de Justícia.
S’intensifica la col·laboració entre Gerència d’Urbanisme i el Patronat , com a conseqüència de l’interès polític de prioritzar el programa de rehabilitació dels barris degradades del Centre Històric.
La Iniciativa Urban II de la Comunitat Europea (1997-1999), va permetre presentar un programa que va ser seleccionat per la Comissió del Ministeri d’Economia i Hisenda, com un dels millors projectes espanyols presentats.
L’anomenat Pla “Urban. El Temple”, afecta a l’espai urbà conformat pels barris de Sa Gerreria i La Calatrava amb El Temple actuant com a nexe d’unió.
L’Ajuntament conscient de la transcendència del Pla concedit, crea un organisme específic per portar-ho a la pràctica: el Consorci Mirall Palma Centre, que en col·laboració amb la resta d’organismes municipals, Patronat de l’Habitatge, Gerència d’Urbanisme i Serveis Socials donen resposta als objectius del Pla.
Programa Operatiu Global:
- Recuperar el Centre Històric per a la ciutat.
- Promoure la tornada de la població al centre de Palma.
- Potenciar el turisme de qualitat.
- Recuperar la població marginal.
- Reactivar econòmicament el Centre Històric.
Actuacions incloses al Programa Operatiu:
- Iniciativa Comunitària Urban per a la reforma urbanística i social del barri.
- Pla Mirall per a la rehabilitació de façanes i dotació d’infraestructures.
- Recollida neumàtica de fems.
- Dotació d’equipaments públics.
- Recuperació del Baluard del Príncep.
- Projecte ”Nou Estel”.
- Pla d’habitatge públic.
Actuacions de la Iniciativa Comunitària Urban:
1.- Actuacions de la Iniciativa Comunitària Urban
Com ja hem dit abans, Urban és una Iniciativa de la Comissió Europea dedicada a les zones urbanes, que té com a finalitat fomentar actuacions innovadores que tractin de forma integrada els problemes urbans.
En concret es poden destacar les següents actuacions realitzades:
- Centre Flassaders: fàbrica tèxtil que es va rehabilitar i adequar per als següents usos: club per a la tercera edat, club de joves, tallers, exposicions i escoleta.
- Centre Estel: rehabilitació de tota una illeta per a la construcció d’un centre de dia, equipaments esportius, tallers i habitatges adaptats per a la tercera edat.
- Edifici Sa Gerreria: antiga gerreria rehabilitada per la construcció de l’escola de formació d’oficis artesans.
- Passeig de l’Artesania: creació d’una zona per a vianants i de comerç artesà.
- Centre de Cultura de la Calatrava: rehabilitació d’edificis per a la construcció d’un teatre al centre històric amb escola municipal, videoteca, fonoteca…
- Programes d’atenció, promoció social i inserció de minories.
- Programes d’orientació laboral, formació ocupacional i inserció sociolaboral.
- Programes d’incentivació econòmica.
2.- Pla Mirall per a la rehabilitació de façanes i la dotació d’infraestructures
Promoció de rehabilitació de façanes mitjançant subvencions i renovació de les xarxes de serveis, llum i clavegueram.
3.- Recollida neumàtica de fems
Duita a terme mitjançant el sistema de conducció subterrània d’aire, es va implantar a gran part del centre històric.
4.- Dotació d’equipaments públics
- Edifici dels Jutjats
- Casal de Ciutat Antiga
- Seu del Patronat Municipal de l’Habitatge
5.- Baluard del Príncep
Recuperació d’un espai urbà emmurallat, que forma part de la façana marítima i estava ocupat per habitatges militars que varen ser enderrocats.
6.- Projecte Nou Estel
Unitat d’execució adjudicada a la iniciativa privada mitjançant concurs públic, que va dur a terme l’expropiació, el reallotjament, la urbanització, la construcció d’habitatges i el pàrquing de la unitat, de manera conjunta i coordinada amb les actuacions de l’Ajuntament.
7.- Pla d’habitatge públic
Gestió i execució del Pla de l’habitatge estatal per a complementar el Projecte Urban i cobrir les necessitats de reallotjament que es varen derivar dels processos expropiatoris.
Com s’ha explicat, amb la rehabilitació de la Gerreria s’actua per primera vegada en un barri de manera integral, és a dir, abordant tots els camps: el social, l’urbanístic, el mediambiental i l’econòmic.
Sota el model d’aquest barri, on es varen conjugar tots els elements necessaris per a acabar amb èxit les actuacions plantejades, treballa el Consorci RIBA en un escenari econòmic molt diferent, però amb la directriu clara que sense una intervenció INTEGRAL mai es pot rehabilitar un barri.
Aquesta ha estat la premissa per a treballar a altres barris con la Soledat, el Polígon de Llevant o el Camp Redó, però la situació econòmica no ha estat favorable, per la qual cosa els resultats no han estat els mateixos que els aconseguits per al barri de la Gerreria.
